.png)
Història
La plaça de tots i totes
Per l'Associació d’Historiadors i Investigadors de Lloseta Mestra Maria Morro
Introducció. Les places de Lloseta
Podríem dir que la primera plaça que va tenir el poble de Lloseta va ser als quatre cantons, però va ser dia 7 de novembre de 1886 quan l’Ajuntament de Lloseta va fer un intent de dur a terme una plaça nova al carrer de Sant Llorenç, però la cosa no va anar endavant per falta de recursos econòmics.
Una nova plaça es podria haver fet al costat de l’església, però l’ajuntament encara volia posar la plaça “més al centre” [cal tenir en compte que el centre del poble originalment estava situat entre el carrer Major i el carrer de Sant Llorenç, però progressivament es va anar desplaçant al carrer d’avall, és a dir al carrer Guillem Santandreu].
Entre altres intents entram al segle XX segle en el qual Lloseta va experimentar una gran evolució demogràfica i urbanística, amb un progrés mai vist dins la història d’aquest poble. Lloseta va passar de ser un poble pagès a un industrial i ric.
El principi del segle XX va ser el testimoni de la decadència econòmica d’aquella vella classe social de nobles i senyors, que es varen veure obligats a endeutar-se o a vendre les terres que tenien, i així va passar amb els comtes d’Aiamans i barons de Lloseta, que pel deute que havien adquirit amb March varen haver de cedir-li les seves propietats, entre les quals es trobaven el palau, la plaça o Son Tugores.
El 1920 es va arreglar la plaça de l’església i es va començar a considerar plaça pública i principal. Passats els anys, i la Guerra Civil, que va paralitzar el creixement, arribem als anys quaranta del segle XX.
La plaça d'Espanya de Lloseta
El 1941 Joan March va donar a l’ajuntament la parcel·la coneguda com a “Clot dels Ametllers” per fer una nova plaça. Cal destacar que en moment, el que es coneixia com a “Clot dels Ametlers” era un lloc molt brut i ple d'escombraries.
Dia 15 de novembre de 1941 trobem una Memòria i Projecte d’urbanització de la Plaça. Es destaca el fet de la donació feta per Joan March i s’explica com seria la nova plaça, per exemple se’ns diu: “las obras consisten esencialmente en nivelar los terrenos convirtiéndose en una amplia plataforma limitada por un muro bajo de contención, y en sustituir el actual pasaje por un amplio sistema de escalinatas según el eje de la Iglesia”.
També es destaca el fet que la construcció s’havia fet perquè en tingues una: “discreta monumentalidad, en armonía con los importantes edificios de los alrededores, Iglesia y Palacio. A esta monumentalidad contribuye la nobleza de los materiales empleados”.
És curiós com també s’explica que al centre de la plaça es posaria la creu de terme que es troba davant el Bar Bestard, i que al costat d’aquesta es construiria una vora octogonal rodejada de bancs.
Dia 24 de novembre de 1941 (el mateix any) trobem un escrit a l'Ajuntament de Lloseta per part de Joan March qui sol·licità la urbanització del “Clot dels Ametllers”, com diu per la lliure circulació dels llosetins. Dia 10 d'abril de 1942 l'enginyer d’obres públiques va concedir el permís per dur a terme la construcció de la plaça.
La reforma del palau i la construcció de la plaça varen ser executades per l’arquitecte Gabriel Alomar Esteve durant els anys 1942 - 1944. El mestre d’obres de la plaça fou Bartomeu Marqués dirigit per l’arquitecte, ja anomenat, Gabriel Alomar. Segons va recollir Pau Reynés de l’entrevista que li feu a Gabriel Coll Morro, el darrer treballador que havia fet feina a la plaça que quedava viu. Els diners per fer la plaça varen precedir principalment de la Banca March, les pedres (de les escales…) procedia del Puig de Lloseta de les pedreres dels germans Joan i Jaume Mut Jaume.
Va ser l'any 1942 quan es va construir la plaça d’Espanya de Lloseta finançada principalment per Joan March Ordines, i va ser aquest el primer any en què, segons en Pau Reynés, es feren les festes patronals a la nova plaça d’Espanya de Lloseta. El mateix fet de fer aquesta nova plaça, juntament amb l’establiment de les noves urbanitzacions va fer que el centre del poble baixés cap a la part més nova i moderna de Lloseta.
Era una plaça inacabada perquè hi havia 15 cantonades o seients sense pinacles, i d’aquests només n'havia col·locat 10.
Aquestes pedres varen ser fetes a mà durant deu dies aproximadament cada una i que segons diuen testimonis recollits per en Pau Reynés, de persones com en Jaume Mut, un dels homes que feia feina a la pedrera, moltes d’aquestes peces no es varen arribar a posar, ja que segons el que s’explica el més segur és que acabessin a finques d’en Joan March.
Però, fa uns anys, l’Ajuntament de Lloseta va acabar de col·locar tots els pinacles que faltaven. Com a curiositat si ens fixem en el que es troba davant del Celler de la plaça, veurem que és una versió única i diferent, ja que és un model que es va fer, però que no va agradar, i per això varen escollir els que actualment podem observar a la plaça d’Espanya.
Finalment, cal destacar el fet que l’escut que ara està ubicat en la façana principal de la plaça, va estar ubicat damunt el portal principal del casal dels comtes.
Conclusió
En conclusió, la història de la plaça de Lloseta és un reflex de l’evolució urbana i social del nostre poble. Les places han evolucionat al llarg de la història per respondre a la realitat del poble, i aquesta crec que és una reflexió que també s’ha de fer avui dia.